Existencialisme

En aquest vídeo titulat "Ser persona, filosofia de la existencia" podem observar frases de diferents filosofs en les quals és mostren bases de l'existencialisme , sobre tot en la vesant del que és l'home en la societat i la necessitat que té de viure hi per "sobreviure".
Principslment em vul centrar en Jean-Paul Sartre què és un dels pilars d'aquest moviment filosofic.


" El hombre es el único que no sólo es tal como él se concibe, sino tal como él se quiere, y como se concibe después de la existencia, como se quiere después de este impulso hacia la existencia; el hombre no es otra cosa que lo que él se hace. Éste es el primer principio del existencialismo."

"la existencia precede a la esencia"

Sartre amb aquestes frases ens vol dir que l'home és defineix a partir dels seus actes allò que ell anomena essencia , també en altres frases cèlebres explica que no actuar també és un acte en si mateix , ja que som lliures i això s'ha de respectar per sobre de tot , ja que així cadascú serà responsable del seu ésser , tots aquests conceptes segons Sartre van sota la premisa de que qualsevol humà neix sense essencia i els seus fets al transcurs de la vida li proporcionen l'existència.


Per Miquel Nieto

Filofoto II

De vagades la societat ens empeny, com una ona, i nosaltres ens dedicem a mentenir l'equilibri sobre aquesta fràgil força que molts cops ens pot portar a les roques ponxegudes de la costa o ha passar-ho genial. Dabant d'aquesta situació podem fer varies coses, alguns fan piruetes sobre les ones, altres es deixen portar per la força de l'ona i uns altres simplent no fan surf. La pregunta es: podem cambiar la força, intensitat, mida i direcció de l'ona? Cosa molt dificil per una sola persona... A partir d'aquí la dessició es de cadascú, i aquesta desició en portara per el cami que minimament puguis controlar. 

Eduard Vidal-Barraquer i Castells 

Filofoto II

La justícia és el mitjà per el qual la societat distribueix igualitàriament els drets, els deures i els béns. Aquest tema ja ha estat tractat per molta gent, com Jhon Rawls amb la teoria de la justícia social. Aquesta justícia però es pot posar en dubte ja que cada persona té una visió subjectiva pròpia de la societat i, per conseqüent, una manera pròpia de jutjar a un individu. Aixó fa que moltes vegades la gent es qüestioni el sistema judicial avui vigent. Personalment crec que la justícia és un tema massa delicat i extens perqué l'executin unes cuantes persones, crec que ha de ser la societat la que triï.

Carles Ferrero Cortés

Filofoto II

Escullo aquesta imatge perquè la gota d'aigua em recorda a la velocitat que ens passa la vida i ni ens en adonem. Una gota que cau ens pot semblar un únic moment i molt ràpid, igual que el temps de la vida, però si disfrutem cada moment, sense pensar que el temps passa, potser si que disfrutarem de la vida de debó i com nosaltres volguem. Tot aquest text va relacionat amb l'expressió del "carpe diem" (viu el moment) que és el que bàsicament vui explicar i comentar.

Victor Robert Vinyals

FILOFOTO

Existeix algun tipus de comunicació entre espècies diferents (humana-animal)?
Des de el meu punt de vista , la pregunta que em suggereix aquesta fotografia dona molt de si , ja que poden existir una gran diversitat de respostes envers aquesta qüestió.
Jo crec que entre les diferents especies existeix una comunicació, ja que si una pot provocar por a l'altre o una pot conviure i comportar-se amb l'altre vol dir que encara que no ens comuniquem de forma oral hi ha com una mena de interacció que ens permet "comunicar-nos" amb altres éssers i d'aquesta manera coexistir i fins i tot viure junts en una mateixa casa com seria el cas dels gats i gossos.

A part d'això veiem que entre les diferents especies hi ha una mena de dependència ja que nosaltres els humans sense els altres éssers no podríem viure i hem d'intentar coexistir amb ells des de el raonament , ja que nosaltres som els únics que tenim aquesta capacitat.


Miquel Nieto

FILOFOTO

Molts pensareu que és extrany que posi aquesta fotografia, però jo al veure-la em sento com més bé i que tot em va millor. La sensació que ha de ser poder baixar una onada d'aquest tamany ha de ser impressionant, tot el que se't pot passar pel cap en aquell moment, el que creus que pot passar, ha de ser un moment únic i emocionant.
El que em ve al cap al veure aquesta foto és fer moltes coses, ganes de fer coses que m'agradaria fer i que per alguna cosa o no puc o no li dono importància.
Poder estar en un lloc com aquest i poder sentir aquesta sensació de llibertat i de que et menges el món, de que ets el millor, ha de ser algo inolvidable.
En quan a la foto, és a Tahiti, Teahupoo, un lloc on es fan les onades més grans de tot el món i més perfectes.  
La gent que hi va és professional, molts diuen que hi van per disfrutar al cent per cent la vida, ja que tot i ser un lloc tant perfecte és molt perillós, ja que varies persones hi han perdut la vida.
Per finalitzar dir que és un dels llocs on tot surfista hi ha de passar com a mínim un cop a la vida, ja que els que hi han estat diuen que mai havien sentit en la seva vida.
La conclusió que trec és que estar en aquest lloc i aquest moment ha de ser un sentiment de llibertat impressionant.

Filofoto

Estem sols?

No és la primera vegada que algú es pregunta si estem sols a l'univers, és a dir, si som els únics èssers vius racionals o si hi ha un èsser suprem, que moltes religions l'anomenen "Déu". Cada persona pot elaborar un resposta tan vàlida com la de qualsevol altre persona . Molts religiosos et respondran que si que existeix Déu, un èsser totpoderós que vetlla per a nosaltres. Molts científics et negaran l'existència d'un èsser suprem però t'afirmaran l'existència de vida intel·ligent fora de la Terra, ja que l'univers és infinit i les probabilitats que n'hi hagi són infinites, però tampoc poden negar l'existència de Déu. Personalment penso que l'univers és inmens i que existeixen altres formes de vida intel·ligent i que fins i tot es poden estar preguntant la mateixa pregunta que jo. Per l'altre banda no crec en l'existència de Déu tot i que no ho puc negar.

Finalment penso que aquesta pregunta no me la podrà respondre ningú amb exactitud però cadascú pot reflexionar i crear una resposta pròpia vàlida per a ell mateix. Som simples peons en la inmensitat de l'univers o ens acompanyen altres peons?

Filofoto

Esta pensant? Te consciencia de qui és?

Aparentment això es la imatge d’un gos, concretament del meu gos Brai. La pregunta que hem formulo mentre penso quina podria ser la meva filofoto es si el meu gos pensa, si te consciencia de qui és. Per la cara que fa podríem pensar que fins i tot està fent un examen de mates o li estan explicant la teoria de la relativitat, però això seria un gos massa intel·ligent. Fins a un cert punt podem arribar a la conclusió de que te una certa intel·ligència, per exemple es bastant conscient del que l’envolta: quant hem poso  la jaqueta quant he acabat de sopar sap que ell ha de sortir a passejar, ha fet una mena de deducció. Fins i tot respon a certes ordres com seu, poteta i altres ordres tan complexes com les que relaciona amb la paraula NO, bàsicament quedar-se quiet i mirar-me amb cara de que no ha fet res. Podem definir llavors que te un cert pensament a tot allò que es extern a ell. Fins aquest punt es fàcil arribar-hi, però la meva cara es queda com la seva quant hem poso a pensar si te consciencia de qui és ell mateix. El meu gos reconeix el seu nom, quan el crido la majoria de cops ve a mi, però això es molt simple. No se fins a quin punt te consciencia de que ell es diu Brai o relaciona el seu nom amb l’ordre de córrer cap el seu amo. Arribats a aquest punt m’entendreixo perquè potser  te el pensament de que ell es la seva família, es la manera de localitzar-se a ell mateix, es a dir, ell és la seva manada. Relaciona el seu ser amb la seva família. No es ell sense la seva manada. Els gossos són animals socials es el mes lògic pensar això. Però realment un gos pot arribar a aquestes deduccions? O simplement ens te una mena de estimació per que li oferim menjar una casa i el trèiem a passejar? Va ser en aquell moment que hem va venir el cap el dia que el vàrem anar a buscar a casa la meva tieta, s’hi havia estat tres setmanes perquè nosaltres estàvem fora, quan ens va veure casi li agafa un atac de cor. En aquell moment no hem vaig parar a pensar-ho, però si nomes ens estimes per el menjar la casa i els passeig, perquè aquella alegria quant ens va veure? Aquesta potser es la manera d’entendre el ser del meu gos: “Jo, Brai pertanyo a la meva família, jo soc la meva família” (traducció de: guau guau guau). Ara que m’ho torno a llegir aquesta broma dolenta que he escrit a l’anterior frase te el seu sentit: arribant a la conclusió de que te una mena de pensament, com es formula aquest pensament? No sap parlar!

Eduard Vidal-Barraquer Castells